Què és Open Data?

Què és Open Data?  Viquipèdia:

Dades obertes(Open Data en anglès) són tots aquells conjunts de dades que es posen a disposició del públic i poden ser reutilitzats sense cap restricció.

Les dades són distribuïdes en un format obert que permet la seva manipulació sense cap restricció tècnica amb programari obert i sota una llicència i/o condicions d’ús que no impedeixen als usuaris finals revisar-les, remesclar-les i redistribuir-les a tercers.

Les dades haurien de satisfer certes condicions associades a la seva descripció, traçabilitat, qualitat, privacitat i interoperabilitat.

Té un esperit semblant al d’altres moviments “Oberts” i a comunitats com les de codi obert i d’accés obert. No obstant això, no estan vinculades i existeixen moltes combinacions possibles. La pràctica i la ideologia en si estan ben establertes (per exemple en la tradició mertoniana de la ciència), però el terme “Dades obertes” en si és recent.

En alguns casos les dades obertes es poden considerar més aviat com a Metadades obertes i encara no hi ha una formalització coherent.”

És dir, institucions, organitzacions de tota mena, empreses… posen a disposició de public dades, o meta-dades, per a la seva explotació lliure per terceres parts.

Quines dades obertes puc consultar? Seria força inútil exposar dades sense dir què són, per tant, les organitzacions que exposen dades obertes les acompanyen d’un catàleg que pren la forma d’un lloc web. Per exemple, el catàleg de l’Open Data de l’Ajuntament de Barcelona es troba a http://w20.bcn.cat/opendata/. El de la Generalitat a http://www20.gencat.cat/portal/site/dadesobertes

I un catàleg de catàlegs? Podem fer servir DataCatalogs.org, amb catàlegs d’Open Data d’organitzacions d’arreu del món.

Què es pot fer amb aquestes dades? Aprofitar-les. Desenvolupar aplicacions per a mòbils que les facin servir, per exemple. Creuar-les i enriquir-les amb altres dades, obertes o privades. Transformar les dades en informació útil, en definitiva. Hom pot veure-hi clarament una oportunitat de negoci i, més enllà, es veu clarament també com l’Open Data s’alinea amb les noves formes de fer servir la tecnologia que portaran i ens portaran a les Smart Cities.

Dono la veu als experts: a continuació encasto una conferència de la 24a sessió web que va tenir lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada el dia 25 de maig de 2011, a càrrec de José Manuel Alonso, codirector del Grup d’eGovernment al Consorci W3C i membre del CTIC. Aquestes sessions s’emmarquen dins dels programes de formació del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i estan alliberades amb llicència Creative Commons de reconeixement de l’autor.

Més informació sobre aquesta conferència la podeu trobar a aquest enllaç.

Vet aquí el vídeo:

També podeu consultar la presentació SlideShare.
I la síntesi de la conferència.

Conferència Smart Cities a càrrec de Pilar Conesa a la FIB.

Aquesta tarda he assistit a una conferència sobre Smart Cities a càrrec de Pilar Conesa a la sala d’actes de la FIB.

Pilar Conesa és una veu autoritzada dins el món de les Smart Cities, com podem constatar al seu curriculum. Destacar que actualment és directora d’Anteverti, empresa dedicada a la planificació estratègica d’smart cities, i també és la diretora de l’Smart Cities World Congress, event de referència internacional que organitza Fira de Barcelona. Repeteixo, doncs, es tracta d’una veu autoritzada.

La conferència ha estat una introducció als conceptes principals de les smart cities. He trobat útil la definició del vocabulari associat a les smart cities: smart grids, smart mobility, smart building, smart metering… entre d’altres; o la necessitat d’un enfocament multidisciplinar, tecnològic, sens dubte, però també econòmic, polític, social… de la planificació de les smart cities; o el requeriment d’un enfocament “a mida” per a cada ciutat, o mancomunitat de municipis petits que es plantegin l’evolució a la smart city.

Ha plantejat, a més, la necessitat d’aquesta evolució com una resposta al desafiament immens que representa la crisi. L’econòmica, potser avui la més visible, però no pas l’única ni la més greu a la que ens enfrontem, doncs també hi són l’energètica i la climàtica.

Ens ha dit  -també ho penso i per això he anat a la conferència-  que les smart cities, amb aquest nom o amb un altre, han vingut per a quedar-se. Caldrà  millorar l’eficiència energètica, ambiental, econòmica de les ciutats. L’escassedat dels recursos energètics i de tota mena portaran inevitablement a solucions en la línia de les smart cities.

A la vegada, les smart cities suposaran i reclamaran uns canvis profunds en la forma com es viu en elles. Canvis en el dia a dia. He trobat molt interessant la necessitat de ciutadania intel·ligent, de col·laboració ciutadana, del “compartir enlloc de posseir”, o al canvi, opino que el més radical de tots, que suposaran les smart grids: la generació distribuïda d’energia i la xarxa de transport intel·ligent (en la línia del que anunciava Jeremy Rifkin a “L’economia de l’Hidrogen”). També com aquestes noves formes de fer també abocaran a nous models de gestió, de contractació (potser basada en SLAs)o,  també, en  canvis en els models de retribució.

Potser el dubte més gran que m’ha quedat ha estat: i com queda la democràcia en tot això? Les smart cities pretenen un triple objectiu: millorar la qualitat de vida dels ciutadans, millorar l’eficiència energètica i ambiental, millorar la eficiència econòmica de la ciutat. Tots tres elements simultàniament. Però hi ha un cas paradigmàtic: A la Xina s’estan fent inversions milionàries en Smart Cities. Sens dubte que els ciutadans xinesos tindran més qualitat de vida. Però, seran més lliures? o, pel contrari, estaran més controlats?

Les smart cities poden ser ciutats eficients per a ciutadans lliures, o bé presons daurades. Potser caldria, en algun moment, parlar dels reptes ètics que poden representar incrementar la sensorització de les ciutats.

Avui tots som “traçables” fins extrems insospitats. Amb les smart cities encara ho serem molt més. Això no és dolent en si mateix, a menys, és clar que aquest volum d’informació s’empri amb la intenció d’incrementar el control i, donat el cas, reprimir les dissidències. Enfront l’administració el ciutadà sempre és el dèbil. Com es gestionarà la privacitat?

Encara relacionat amb el punt anterior, m’ha xocat el concepte de “ciutadà sensor”. La idea pot ser molt bona si el ciutadà accepta i està d’acord en ser captador i font de dades. Però i si ho es sense saber-ho? i amb quines finalitats? qui se n’aprofitarà? ho relaciono amb un programa de TV que vaig veure fa poc que parlava de neuro-marqueting.

Més: a dia d’avui, quanta i quina informació personal, però ciutadans sensors, ja està en mans i és gestionada estrictament des d’interessos privats?  En l’extrem oposat, l’Open Data, l’exposició pública de bases de dades de diferents tipus, per a la seva explotació per part de terceres parts, també planteja preguntes interessants. Queda pendent un post sobre Open Data.

Els “ciutadans sensors” són primer de tot, persones. No som objectes. Convindria tenir això sempre en ment al planificar les ciutats intel·ligents..

En tot cas, ha estat un privilegi poder assistir a aquesta conferència.

He trobat aquesta conferència que Pilar Conesa va donar a Vilajuïga, a alcaldes i regidors empordanesos. Us donarà una idea força aproximada de com ha anat la conferència d’avui.

http://vimeo.com/39598540

A més del vídeo anterior, hi ha un material addicional interessant: la presentació de Pilar Conesa ha estat realitzada amb Prezi. He buscat a veure si trobava el prezi de la presentació i he trobat que en té unes quantes de preparades:


Smart Cities. La ciudad colaborativa.

Smart Cities. Oportunitat de desenvolupament professional per als fibers.
Smart Cities. La tecnologia al servicio de la ciudad colaborativa.
Smart Cities a la UOC. Innovación y tecnología para una ciudad sostenible.
Smart City y sostenibilidad ambiental.

Finalment, al torn de debat, des del públic s’ha suggerit un parell d’d’apunts interessants per als emprenedors: la FIB ha convocat un concurs d’Apps per a Smart Cities; Segon: iCity Project, que pretén l’apertura de infraestructures (també els recursos TIC) i espais públics per a la co-creació d’aplicacions i serveis d’interès públic per terceres parts