Retardador de subtítols SubRip (again). BeanShell version.

El mateix retardador de subtítols del post anterior, ara fet amb BeanShell.

Suposant que guardo l’script al fitxer delayer.bsh i que tinc el fitxer prova.srt del post anterior, aleshores puc retardar l’aparició dels subtítols amb la següent línia de comandes:

./delayer.bsh prova.srt output.srt 10000

Vet aquí el codi:

#!/usr/bin/bsh
 

import java.text.DateFormat;
import java.text.SimpleDateFormat;

// obté els arguments
args = this.interpreter.get(“bsh.args”);

// verifica que té 3 arguments
if (args.length != 3 ) {
    sUsage = “Usage:\tdelayer filein.srt fileout.srt delay” +
             “\n\texample 1: delayer filein.srt fileout.srt 10000 –> delays 10 seconds” +
             “\n\texample 2: delayer filein.srt fileout.srt -10000 –> advances 10 seconds”;

    print(“incorrect number of arguments”);
    print(sUsage);
    System.exit(1);
}

// calcula el delta
lDelta = Long.parseLong(args[2]);

// prepara el SimpleDateFormat
sdf = new SimpleDateFormat(“HH:mm:ss,SSS”);

// obre els fitxers args[0] per a lectura i args[1] per a escriptura
fFileIn = new FileReader(args[0]);
fFileOut = new FileWriter(args[1]);
brFileIn = new BufferedReader(fFileIn);
brFileOut = new BufferedWriter(fFileOut);

while((sLine = brFileIn.readLine()) != null) {
    sTokens= sLine.split(“–>”);   // mètode split() milor que StringTokenizer des de JDK1.4.
    if (sTokens.length == 2) {
    // si té dos elements, és la línia de temps

    // els “pela”
    sTempsInici = sTokens[0].trim();
    sTempsFi = sTokens[1].trim();

    // els converteix a Date
    dTempsInici = sdf.parse(sTempsInici);
    dTempsFi = sdf.parse(sTempsFi);

    // Els suma el retard
    dTempsIniciDelayed = new Date(dTempsInici.getTime() + lDelta);
    dTempsFiDelayed = new Date(dTempsFi.getTime() + lDelta);

    // converteix els Date a String amb el mateix SimpleDateFormat
    sTempsIniciDelayed = sdf.format(dTempsIniciDelayed);
    sTempsFiDelayed = sdf.format(dTempsFiDelayed);

    // Munta la línia
    sLine = sTempsIniciDelayed + ” –> ” + sTempsFiDelayed;
    }

    // escriu la línia
    brFileOut.write(sLine);
    // i salta de línia
    brFileOut.newLine();
}

// tanca fitxers i buffered readers / writers
brFileOut.close();
brFileIn.close();
fFileIn.close();
fFileOut.close();

// i acaba aquí

Molt poques coses a dir. Si de cas destacar que:

No he declarat els tipus de cap variable.

No ha calgut importar les classes de java.io ni java.util.En canvi sí les de java.text

Us de

// obté els arguments
args = this.interpreter.get(“bsh.args”);

per obtenir els arguments de la línia de comandes.

Evidentment, la versió amb Python i optparse era més potent funcionalment pel que fa al tractament dels arguments d’entrada. Ara bé, a la simplicitat en aquest cas juga a favor i fa que l’argument de retard negatiu es tracti de forma més natural que amb la solució Python.

Us del format HH:mm:ss,MMM (hores de  0 a 23:minuts:segons,milisegons) al SimpleDateFormat, tant per a parsejar strings com per a formatar dates.

I finalment, l’us d’Split, en comptes del clàssic StringTokenizer per a obtenir els temps d’inici i final de presentació dels subtítols.

Què és més eficient? Python o BeanShell? Per a aquest cas, ho deixo en empat. Per mi ha estat més fàcil BeanShell que Python, però crec que això respon al fet que estic molt més familiaritzat amb Java.

El proper pas podria ser escriure el mateix script en Groovy. Sospito que només caldrà tocar el pas d’arguments i poca cosa més.