Un Curriculum fet amb l’org-mode de l’Emacs

Emacs és el veterà i llegendari editor de textos que va programar Richard Stallman al MIT allà pel 1975. Amb el pas dels anys Emacs ha esdevingut alguna cosa més que un simple editor de textos i se li han incorporat multitud d’opcions i facilitats de tota mena.

És una eina molt potent, versàtil i extensible: una aplicació amb vocació de sistema operatiu, de la que no cal sortir per  a poder fer, pràcticament, totes les tasques que habitualment realitza un desenvolupador.

La potència d’Emacs ve, principalment, de la seva capacitat per a personalitzar-lo i fer-lo créixer. Més que un editor de textos, Emacs es pot considerar com una plataforma de desenvolupament basada en el llenguatge Lisp (en el seu dialecte ELisp).

Lisp és un dels llenguatges informàtics més antics, però és plenament vigent. No només és el llenguatge de l’Emacs. Ës ben viu i, per exemple, compta amb una moderna versió, Clojure,  per a la Java Virtual Machine.

40 anys d’extensions per l’Emacs donen per molt i n’hi han algunes que són, senzillament, genials. Una d’aquestes extensions, genials, és l’Org-Mode.

L’Org-Mode és una extensió de l’Emacs que permet prendre notes i apunts, organitzar-los, definir tasques, prioritzar-les, controlar temps d’execució de les tasques, o implementar el popular mètode GTD de David Allen… Seria com una mena de súper-agenda, planificador, control de projectes… també permet exportar tota aquesta organització a LaTeX, a Pdf… o a formats més exòtics com el format FreeMind (i crear fàcilment mind maps). De fet, Org-Mode és tan versàtil , com l’Emacs, que es pot fer servir de moltes formes diferents i trobar-li usos variats.

Doncs bé, circumstàncies personals i el fet d’estar de vacances m’han portat a dedicar algunes hores a posar al dia el meu currículum, però he pensat que millor fer-ho de forma que em servís per practicar alguna cosa. La “cosa” que que he “practicat” és l’org-mode de l’Emacs.

La millor explicació de l’Org-Mode i de com fer-lo servir l’he trobat en aquest vídeo d’una conferència que va dir Carsten Dominik, l’autor de l’Org-Mode, a les Google Tech Talks de 2008.

El procediment que he seguit ha estat

1. Recuperar la versio desactualitzada del CV i desar-lo com  text.

2. He completat la informació que faltava.

3. Amb Emacs en Org-Mode, anar reestructurant les diferents parts del text i organitzant-les en apartats, subapartats… reordenant on considerés que fos necessari.

4. He afegit formats (itàliques, negretes, subratllats…), enllaços a Internet, una bonica foto… tot fent ús de l’etiquetat que ofereix l’Org-Mode per a l’efecte.

5. He revisat, i tornat a revisar, l’ortografia, la sintaxi… (i segur que se m’han colat errors).

6. He exportat als formats:

HTML:  amb org-export-as-html

TeX (LaTeX) i PDF: amb org-export-as-pdf

ASCII: amb org-export-as-ascii

FREEMIND: Amb org-export-as-freemind

Aleshores, fent us del FreeMind he fet un pas addicional d’exportació i he obtingut el meu currículum en versio Flash (Cal dir, però, que la versió flash ha de polir-se una mica, perquè els formats de l’Org-Mode no s’han traduït correctament.)

7. He actualitzat el curriculum a aquest mateix blog, i he posat la versió Html, el PDF  i la versió Flash a un espai de pàgines personals que tinc des de fa temps.

8. He penjat el projecte -realment crec que l’edició del CV amb Org-Mode i Emacs s’ha semblat molt més a un petit projecte que no pas una simple ediciṕ de text- al meu GitHub. Si teniu interès per veure com és el font d’un document en org-mode, reviseu el fitxer cv.org.

I ara una confessió: En la guerra religiosa entre Vimàires i Emacsers jo he estat, durant molts anys, essencialment agnòstic. Però d’un parell d’anys cap aquí que m’he decantat.

Vi (o Vim) és una eina extraordinària (amb el punt a favor que forma part de les instal·lacions base de les distribucions Linux, o sigui, que no cal instalar-lo) però, que els vimàires em perdonin, crec que avui ja no podria passar sense l’Emacs.

real_programmers

😉 Bones vacances!

Anuncis

ERO a Indra

És conegut al sector que Indra ha presentat un ERO que es preveu que afecti a 1850 treballadors de la companyia a tot l’estat (un 10% de la plantilla).

Jo sóc treballador de Indra. A aquestes alçades del procés ignoro si estic al grup dels treballadors que aniran al carrer o si conservaré el lloc de treball però les meves condicions laborals es veuran revisades. En tot cas, sigui d’un forma o de l’altre, estic afectat. Tots els companys de la plantilla ho estem.

L’empresa ha presentat una sèrie de motius econòmics per a l’ERO. Se’m fa molt difícil dir si aquests motius justifiquen l’acció de l’empresa però, com a mínim, em fa arrufar el nas. Personalment tinc la sospita que el motiu per a aquest ERO és, simplement, d’interessos particulars que aprofiten la situació política i, potser també, en previsió de canvis a la situació política.

En definitiva, la crisi va colpejar el sector de la consultoria i les TI, i ho va fer durament: per exemple Atos, T-Systems, Cap Gemini han patit EROs i modificacions a les condicions laborals. Alguna d’elles encara està patint ajustos, com Cap Gemini que està en un ERO actualment. El sector està convuls des de ben bé el 2011.

La consultoria va veure com la recessió del 2008 que va enviar milions de treballadors al carrer també arribava a les seves portes, però al sector ho va fer més tard, sobre el 2011. A Indra la crisi es va afrontar amb la congelació de sous i amb la reducció al mínim de nova contractació.

És dir, potser en el seu moment es va esquivar l’ERO però, tanmateix, les condicions laborals es van veure afectades i la mida de la plantilla s’ha mantingut essencialment estable des de fa anys, amb una progressiva baixada de la mitja dels sous per l’entrada de júniors substituint les baixes de perfils sèniors amb sous més alts.

És dir, Indra s’ha anat “adaptant” -i els treballadors ho hem patit- a la tendència del sector, però sense que calgués plantejar un ERO.

Doncs, finalment, quan algunes veus -optimistes? mal informades? mentideres?- van anunciant la “sortida de la crisi”, és quan es planteja un ERO a Indra.

Curiós, si més no. El meu nas segueix arrufat.