Jeremy Rifkin. La societat del cost marginal zero.

Enceto el 2015 amb un post sobre un llibre que estic llegint i que m’està semblant molt interessant: “The Zero Marginal Cost Society” de Jeremy Rifkin.

Jeremy Rifkin és moltes coses però, de forma molt simplificada, diré que és algú que té la virtut de captar tendències actuals (de molts aspectes: socials, polítiques, econòmiques, tecnològiques) i  descriure possibles escenaris de futur i els camins que duen a ells a partir d’aquestes tendències. En definitva, un dels gurús més respectats de la prospectiva.

Rifkin ha publicat llibres tan interessants com “The end of work” (1995), “The age of access” (2000),  “The hydrogen economy” (2002) o “The third industrial revolution” (2010), entre d’altres.  Doncs bé, es pot dir que “The zero marginal cost society” ve a relligar els més de vint anys de teories sobre com serà el futur en una aposta que, en síntesi, és: la conjunció de la internet de la informació, la internet  de les coses (Internet of Things, IoT) i la internet de l’energia (smart grids), amb l’adopció  de les energies renovables barates i a l’abast de tothom provocaran, ni més ni menys, que la fi del capitalisme tal com l’entenem avui i l’aparició d’un model de societat basat en el “procomú col·laboratiu”.

Aquesta és una afirmació contundent i Rifkin l’argumenta parlant de tecnologies disruptives que avui ja han arribat, o són a punt d’arribar, al gran públic. Per exemple les impressores 3D, però també les plaques Raspberry Pi (i no les esmenta, però ho faig jo: les plaques Arduino) o l’energia solar fotovoltaica barata. Sobre la fotovoltaica barata és interessant fer un cop d’ull a aquest MOOC de Coursera, per la Universitat Tècnica de Dinamarca: Organic Solar Cell. Theory and Practice (mireu http://plasticphotovoltaics.org/) Per cert, que el concepte MOOC també és citat com un dels factors disruptius d’aquesta revolució que ve.

Molt engrescador. Algú dirà, però, que el capitalisme té una mala salut de ferro i que són molts els que al llarg de la història l’han donat per mort… i que tal dia farà un any. Cert. Per mi, aquest excitant llibre de Rifkin cal complementar-lo amb la lectura d’un altre llibre important: “Why nations fail”, del que n’he parlat al meu blog personal. De la lectura dels dos llibres, hom pot preveure que aquesta revolució no serà sense tibantors i que, potser, en algun moment ens trobarem quedisposar d’una impressora 3D a casa serà quelcom de subversiu.

En definitiva, els actors i les tecnologies són a punt, o gairebé. És segur que d’aquí 20 anys el món serà absolutament diferent de com és avui. No cal ser cap vident: el món de 1995 era completament diferent del d’avui. Internet només era accessible des de les universitats (en aquella època jo treballava a l’Escola Universitària de Mataró, actualment Escola Superior Politècnica Tecnocampus)  i teníem un accés incipient i reduït a la Xarxa); avui, en canvi, és possible fer videoconferència des del mòbil (al 95 jo ni tenia mòbil!). Per no parlar dels canvis socials i polítics que s’han produït des d’aleshores.

Com serà el món de les properes dues dècades? qui ho sap, però hi han  paraules i conceptes claus que avui cal tenir en compte: maker, FabLab (i Fablab BCN), Arduino, Raspberry, MOOC (i [1],[2],[3]), Internet of Things, Smart Cities, Smart Grids, Big Data, Open data, Renovables, Organic Photovoltaic, Biotecnologia, Bitcoin… i també democràcia, autogestió, cooperatives, identitats…

En fi, enllaço un parell de vídeos amb Jeremy Rifkin parlant d’aquesta nova societat del cost marginal zero. El primer correspon a la conferència de Rifkin dins de les Talks at Google:

I aquesta altre, a la realitzada a la llibreria Politics & Prose Bookstore de Washington.

.

Per rumiar… però potser arriba l’hora de passar a l’acció.