Una reflexió sobre els MOOC (again)

Fa un parell de mesos vaig cursar (i superar, amb els corresponents certificats) un parell de MOOC de MiríadaX: “Android: Programación de Aplicaciones“, per la Universitat Politècnica de València i el “Curso Fundamental de Microeconomía“, per la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid. També, per la plataforma MOOC de la UNED, “La Contabilidad, el lenguaje de los negocios” del que també he obtingut el certificat corresponent.

Tots aquests MOOC es feien en castellà. Una cosa que tenia pendent era provar els MOOC de Coursera, en anglès.

Em picava la curiositat dels MOOC en anglès i vaig decidir de començar amb alguna cosa “fàcil” en la que em sentís còmode. Un curs de Python tenia tot l’aspecte de ser el candidat ideal. Dit i fet, em vaig apuntar al MOOC “An Introduction to Interactive Programming in Python” de la Rice University de Houston, Texas.

El curs ha estat molt divertit, i també he obtingut una acreditació conforme l’he superat. La cosa ha anat de fer videojocs com Pong, Asteroids, o BlackJack amb una versió online i educativa de Pyhton desenvolupada amb JavaScript: el CodeSkulptor (http://www.codeskulptor.org/).

Divertit. Però si en comptes de portar un munt d’anys programant en llenguatges diversos; i que el Python, de fet, no era un llenguatge desconegut per mi, segurament no m’hauria divertit tant. Opino que el curs era prou fort com per a intimidar a un neòfit, i que per molta experiència prèvia que es tingués, calien hores de feina per a completar els treballs proposats.

Poc després d’encetar el curs de Python, em vaig apuntar al MOOC Finance (https://venture-lab.org/finance13/index) de la Stanford University a la plataforma Venture-Lab, perquè al temari es tocava un tema que m’interessava laboralment.

Bé, doncs tampoc ha estat “tan fàcil” (també he obtingut un certificat de participació).

M’ha agradat la dinàmica de formació continua dels MOOC. Actualment estic apuntat a un parell de MOOC, actualment en curs: “Introduction to Finance” (https://class.coursera.org/introfinance-003/class/index) de la University of Michigan (ja que el curs d’Stanford m’ha fet adonar que em calia reforçar aquest tema); i “Startup Engineering” (https://class.coursera.org/startup-001/class/index) de la Stanford University, però ara per Coursera.

Les vacances seran un bon moment per dedicar a la formació.

No són cursos trivials i és el correcte. Després d’haver fet MOOC a MiríadaX, Venture-Lab i Coursera m’adono que els MOOC han de tenir nivell d’exigència.

És fonamental que siguin exigents per al seu èxit.

El nivell d’exigència que he trobat als MOOC americans ha estat clarament superior al que he trobat a MiríadaX, o al COMA de la UNED. Crec que l’èxit dels MOOC nord-americans és, justament, que se’ls prenen seriosament tant les universitats que els imparteixen com els estudiants que els segueixen. L’èxit és l’exigència.

Perquè el model de negoci està en crear marca, no en regalar certificats.

Marca, per les universitats que ofereixen MOOC, són estudiants que han après de forma sòlida, que són capaços de posar aquests coneixements en pràctica i que les empreses constaten que, efectivament, aquests estudiants aporten coneixement útil.

Des de la meva experiència, crec que els MOOC són ideals per a professionals en actiu que poden prendre un o dos cursos durant un parell de mesos sobre alguna qüestió concreta fins obtenir un nivell de suficiència o, àdhuc, un nivell superior.

Aquests professionals potser voldran, posteriorment, prendre cursos amb acreditació oficial; o les empreses poden demanar cursos específics a les universitats; o els estudiants d’un MOOC específic poden ser “oferts” en una base de dades amb la garantia de la “marca” de la universitat.

Hi ha un retorn per a les Universitats que ofereixen aquesta formació gratuïta.

No només hi ha model de negoci per a les Universitats, encara més important, hi ha un aprenentatge real per als estudiants. A Rice, a Michigan a Stanford, al MIT… ho saben. No en tenen cap dubte. Els cursos, encara que gratuïts, tenen un nivell d’exigència alt.

No es regalen els certificats. Un certificat amb la “marca” de la universitat ha de ser merescut. L’estudiant ha d’esforçar-se. Si no està preparat, no obté la certificació. Ara bé, l’estudiant aprèn i, si no ho ha aconseguit ara, pot tornar a intentar-ho en un futur. No ha perdut diners. No se’l frustra. Si vols aprendre, aprens.

En cap cas un certificat de participació (o d’aprofitament, en diversos graus) en un MOOC és un títol oficial. Però els MOOC creen un ecosistema formatiu en que el títol oficial no és tan important. En canvi, el reconeixement comunitari, sí que ho és. Els MOOC creen i ofereixen el reconeixement comunitari. No debades en la presentació dels cursos sempre insisteixen en la participació als fòrums. Estem enmig del procés de construcció de les marques Coursera, EdX, Venture-Lab…

Els MOOC són socials, però tot aprenentatge és individual. Fins i tot quan s’assisteix a classes presencials, és l’estudiant, i només l’estudiant, el que decideix prestar atenció, estudiar, fer els exercicis o meditar sobre els conceptes apresos. El MOOC, per tant, demana l’esforç individual. La millora és que aporta interacció social útil a l’estudiant.

La combinació en plataformes d’aprenentatge de calendaris, programes de curs, examens… de material didàctic com vídeos, apunts, exercicis, qüestionaris… i xarxes socials, de fòrums, d’equips de treball distribuïts coordinats per xats i hangouts… és un espai social virtual en el que el guiatge i la consulta al professor es substitueix per la consulta a la comunitat i uns programes ben apamats.

Aquesta esforç individual sobre una combinació de recursos online s’ha anat refinant amb el temps i és el que s’estava prefigurant amb, per exemple, eines com Moodle, que ja té alguns anys

La novetat és que s’ha descobert com obtenir un retorn econòmic d’aquest servei formatiu gratuït i que les universitats, sobretot les nord-americanes, han decidit entrar en el joc. El resultat és una explosió de les plataformes MOOC.

A més, és el moment. crec que als EUA, sobretot, han entès que la forma de mantenir el lideratge en un món globalitzat és alliberant el màxim de coneixement, fer-lo circular, crear xarxa, i captar talent. El lideratge passa per una societat amb molta formació. És una frase que es repeteix molt, però pocs se la creuen. Els MOOC van en la línia d’incrementar el nivell formatiu de la societat. S’integren en el vector de canvi social que és la formació en línia.

Això dels MOOC és seriós. És una amenaça? Potser sí. És una amenaça per a la visió de l’educació com a producte empaquetat, com objecte de luxe, o com privilegi de classe. De forma semblant al que passa a la indústria editorial. Es tracta de vells negocis del segle XX que amb la xarxa veuen que el seu plantejament original s’enfonsa.

Les “indústries” educatives, editorials, culturals… Han de reinventar-se per al segle XXI, i adaptar-se a les xarxes i a la intel·ligència col·lectiva.

Els MOOC són una amenaça? Només si es tem el canvi. Només si no es pot oferir quelcom millor.

Aquest article de la UOC és molt interessant: “La irrupció dels MOOC sacseja el debat sobre els ensenyaments en línia

En reprodueixo aquest paràgraf clau: “El passat mes de setembre, durant la inauguració oficial del curs universitari català, el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, es va referir als MOOC com una amenaça ja que «les grans universitats del món se’ns ficaran a casa sense crear cap lloc de treball. Cal anticipar-se aquí, i una altra vegada la col·laboració entre universitats pot ser essencial». De fet, Coursera ja ha signat amb més de disset universitats de prestigi, la majoria dels Estats Units, com ara la Universitat Brown i la Universitat de Colúmbia, per oferir els seus cursos a prop d’1,35 milions d’estudiants, situats en un 61,5% fora dels Estats Units.”

En definitiva, els MOOC una amenaça? Ho plantejo així: l’educació lliure, gratuita i de qualitat és una amenaça?

Temem la globalització o en som protagonistes?

Una bona Notícia: la Universitat Autònoma de Barcelona ja ofereix MOOC a Coursera. Ben fet. de moment, en castellà. Espero que aviat en anglès. La Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Girona ofereixen MOOC a MiríadaX.

Més enllà del negoci, només aquells que creuen profundament en el poder de l’educació i de la formació són prou lúcids per crear plataformes de formació lliure, gratuita i de qualitat.

Aprofito per afegir la secció MOOC al curriculum vitae. També els poso al LinkedIn.

I poso, un cop més, la llista de les principals plataformes MOOC:

Agregador de MOOC:
http://www.class-central.com/

Plataformes principalment en anglès (es poden trobar MOOC en altres idiomes):
https://www.coursera.org/
https://venture-lab.org/
https://www.edx.org/
http://eportfolio.saylor.org/
https://www.canvas.net/
https://www.khanacademy.org/

Plataformes MOOC en castellà:
http://miriadax.net/
https://unedcoma.es/