Conferència Smart Cities a càrrec de Pilar Conesa a la FIB.

Aquesta tarda he assistit a una conferència sobre Smart Cities a càrrec de Pilar Conesa a la sala d’actes de la FIB.

Pilar Conesa és una veu autoritzada dins el món de les Smart Cities, com podem constatar al seu curriculum. Destacar que actualment és directora d’Anteverti, empresa dedicada a la planificació estratègica d’smart cities, i també és la diretora de l’Smart Cities World Congress, event de referència internacional que organitza Fira de Barcelona. Repeteixo, doncs, es tracta d’una veu autoritzada.

La conferència ha estat una introducció als conceptes principals de les smart cities. He trobat útil la definició del vocabulari associat a les smart cities: smart grids, smart mobility, smart building, smart metering… entre d’altres; o la necessitat d’un enfocament multidisciplinar, tecnològic, sens dubte, però també econòmic, polític, social… de la planificació de les smart cities; o el requeriment d’un enfocament “a mida” per a cada ciutat, o mancomunitat de municipis petits que es plantegin l’evolució a la smart city.

Ha plantejat, a més, la necessitat d’aquesta evolució com una resposta al desafiament immens que representa la crisi. L’econòmica, potser avui la més visible, però no pas l’única ni la més greu a la que ens enfrontem, doncs també hi són l’energètica i la climàtica.

Ens ha dit  -també ho penso i per això he anat a la conferència-  que les smart cities, amb aquest nom o amb un altre, han vingut per a quedar-se. Caldrà  millorar l’eficiència energètica, ambiental, econòmica de les ciutats. L’escassedat dels recursos energètics i de tota mena portaran inevitablement a solucions en la línia de les smart cities.

A la vegada, les smart cities suposaran i reclamaran uns canvis profunds en la forma com es viu en elles. Canvis en el dia a dia. He trobat molt interessant la necessitat de ciutadania intel·ligent, de col·laboració ciutadana, del “compartir enlloc de posseir”, o al canvi, opino que el més radical de tots, que suposaran les smart grids: la generació distribuïda d’energia i la xarxa de transport intel·ligent (en la línia del que anunciava Jeremy Rifkin a “L’economia de l’Hidrogen”). També com aquestes noves formes de fer també abocaran a nous models de gestió, de contractació (potser basada en SLAs)o,  també, en  canvis en els models de retribució.

Potser el dubte més gran que m’ha quedat ha estat: i com queda la democràcia en tot això? Les smart cities pretenen un triple objectiu: millorar la qualitat de vida dels ciutadans, millorar l’eficiència energètica i ambiental, millorar la eficiència econòmica de la ciutat. Tots tres elements simultàniament. Però hi ha un cas paradigmàtic: A la Xina s’estan fent inversions milionàries en Smart Cities. Sens dubte que els ciutadans xinesos tindran més qualitat de vida. Però, seran més lliures? o, pel contrari, estaran més controlats?

Les smart cities poden ser ciutats eficients per a ciutadans lliures, o bé presons daurades. Potser caldria, en algun moment, parlar dels reptes ètics que poden representar incrementar la sensorització de les ciutats.

Avui tots som “traçables” fins extrems insospitats. Amb les smart cities encara ho serem molt més. Això no és dolent en si mateix, a menys, és clar que aquest volum d’informació s’empri amb la intenció d’incrementar el control i, donat el cas, reprimir les dissidències. Enfront l’administració el ciutadà sempre és el dèbil. Com es gestionarà la privacitat?

Encara relacionat amb el punt anterior, m’ha xocat el concepte de “ciutadà sensor”. La idea pot ser molt bona si el ciutadà accepta i està d’acord en ser captador i font de dades. Però i si ho es sense saber-ho? i amb quines finalitats? qui se n’aprofitarà? ho relaciono amb un programa de TV que vaig veure fa poc que parlava de neuro-marqueting.

Més: a dia d’avui, quanta i quina informació personal, però ciutadans sensors, ja està en mans i és gestionada estrictament des d’interessos privats?  En l’extrem oposat, l’Open Data, l’exposició pública de bases de dades de diferents tipus, per a la seva explotació per part de terceres parts, també planteja preguntes interessants. Queda pendent un post sobre Open Data.

Els “ciutadans sensors” són primer de tot, persones. No som objectes. Convindria tenir això sempre en ment al planificar les ciutats intel·ligents..

En tot cas, ha estat un privilegi poder assistir a aquesta conferència.

He trobat aquesta conferència que Pilar Conesa va donar a Vilajuïga, a alcaldes i regidors empordanesos. Us donarà una idea força aproximada de com ha anat la conferència d’avui.

http://vimeo.com/39598540

A més del vídeo anterior, hi ha un material addicional interessant: la presentació de Pilar Conesa ha estat realitzada amb Prezi. He buscat a veure si trobava el prezi de la presentació i he trobat que en té unes quantes de preparades:


Smart Cities. La ciudad colaborativa.

Smart Cities. Oportunitat de desenvolupament professional per als fibers.
Smart Cities. La tecnologia al servicio de la ciudad colaborativa.
Smart Cities a la UOC. Innovación y tecnología para una ciudad sostenible.
Smart City y sostenibilidad ambiental.

Finalment, al torn de debat, des del públic s’ha suggerit un parell d’d’apunts interessants per als emprenedors: la FIB ha convocat un concurs d’Apps per a Smart Cities; Segon: iCity Project, que pretén l’apertura de infraestructures (també els recursos TIC) i espais públics per a la co-creació d’aplicacions i serveis d’interès públic per terceres parts